ELS CINC TIPUS DE PENSAMENTS

A continuació us fare un petit resum dels cinc tipus de pensaments, que penso que són interessants de conèixer:

· El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del
problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és…” i donar un
diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho
atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense
paraules davant un problema interpersonal.

· El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major
nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la
ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra… Les persones
amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades
d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la
mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”). Tal i com va dir
Machado, són aquells que utilitzen el cap no per pensar, sinó per
envestir.

· El pensament conseqüencial és la capacitat de preveure les
conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i
preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a
aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual,
mancada d’aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les
conseqüències que no van ser capaços de preveure: en el comportament
en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a
dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues…

· El pensament de perspectiva és l’habilitat de situar-se en el lloc de
l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa
així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua
d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar,
consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És
el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres.
És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers
humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un
pensament més violent, acostumen a estar mancades d’aquest
pensament.

· El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que
comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els
recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer
els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les
actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar
els mitjans. Sobre la importància decisiva de les metes, hi han escrit
brillantment Oatley i Goleman i Csikszentmihalyi.


Laura Tort Romero