dilluns, 30 de novembre del 2009

Yo siempre fui loco



..."La Colifata utiliza los medios de comunicación para construir puentes allí donde hay muros. Pensamos que es necesario construirlos en todas partes porque los muros están en nosotros, en nuestros modos de estar, de ser y de decir. Es necesario construir puentes para que las personas con padecimiento psíquico vuelvan a ser parte, para que ejerzan el derecho a estar en la vida entre todos nosotros con dignidad y respeto"...


La Radio Colifata és una emisora argentina amb la peculiaritat de ser pionera al món per estar dirigida per pacients psiquiàtrics.

Va ser iniciada al 1991 per un estudiant de psicologia, Alfredo Olivera, com a part d'una teràpia de recuperació per als pacients de l'Hospital Neuropsiquiàtric Dr. José T. Borda. La intenció inicial del programa era dotar als pacients d'un espai d'autonomia i facilitar les eines per recuperar la iniciativa necessaria per la seva reincesció a la societat, reconstruir l'ús del llenguatge, modificar la idea dels interns psiquiàtrics com a gent perillosa i millorar la comprenció i acceptació de la demència.

Hi ha una pel·licula-reportatge sobre La Colifata que us recomano, es diu LT22 Radio la Colifata, pero no he aconseguit trobar-la sensera, per tan un deixo uns fragments:












En aquest enllaç podeu escoltar diferents emisions:


Laura Tort Romero

dijous, 5 de novembre del 2009

MEMÒRIES BUIDES

L'altre dia, tot mirant antigues llibretes i escrits que tenia guardats vaig trobar-ne un d'especial. Vaig escriure'l deu fer ja uns 3 anys, un dia que estava inspirada i, tot s'ha de dir, tenia febre. Crec que va ser la meva primera d'introspecció sense saber-ho. Vaig deixar anar la ment i vaig escriure una bestiesa rera l'altre tal i com em veien al cap. Tot i així m'agrada el resultat i voldria compartir-lo amb vosaltres malgrat que potser no te massa a veure amb la psicologia, o potser si?
Aquí ho deixo...
MEMORIES BUIDES
Què em passa? On soc?perquè ric?no ho se… moviment, velositat…perquè estic a terra? Fred i calor, somriure trist, amic invisible, por o ràbia?¿perquè? sensacions, el cap em bull i els ulls em pesen. Què em passa?on soc?perquè ric?voltes, voltes, voltes… inseguretat. Fall, fell fallen. Dolor, humitat o humilitat? Foscor clara i aigua seca. Mosques o mosquits? Què més dona…insectes. Parlo sola? Que em passa?on soc?perquè ric? Estúpid, irònic, perquè? No ho se…bon voiage i mas vale pajaro en mano que ciento volando. Què dius? Jo no dic res. Qui es jo? Jo sÓc tu. Així tu ets jo. Paranoia. D’on vens? D’allà. Tímid parlador, fred que crema, llavis que ploren, dents que criden: help! Help?I need some body, help! Els escarabats. Volen? Sí, al capvespre. Ja i tornes, o hi torno. Gent, multitud de gent…sola. Perquè? Què em passa?on soc?perquè ric? Paranoia.

Laura Tort Romero

dimarts, 3 de novembre del 2009

PENSANT EN ELS ALTRES

Estreno el blog parlant del reportatge del mestre Toshiro Kanamori. Em va interessar i alhora emocionar la manera d'educar d'aquest home, donant lliçons de vida, barrejant diversió i aprenentatge, ensenyant amb gran habilitat els importants valors de la vida amb un enfocament humanista: l'acceptació incondicional, la compreció empàtica i l'autenticitat (tres actituts Rogerianes).
Doncs bé, m'agradaria compartir amb vosaltres les sensacions i idees que em van venir a la ment remirant el vídeo:

Obrir-se al món i obrir-se als altres.
Fixar-se en els petits detalls.
L'alegria d'estar junts i compartir sentiments, empatia.
Els sentiments ens igualen.
Escoltar de debó, des del cor.
Carícies verbals, físiques, abraçades.
Alegria de viure.
Acompanyar i ajudar a créixer.
Arribar al fons. Prèndre consciència de la pròpia culpa i ser valent.
Anàlisi dels per quès.
Deixar-se anar, cos i ment. Esbrabar-se.
Salidaritat, fer seus els problemes dels altres.
Autoritat intel·ligent.
No tenir por a les crítiques.
Saber donar la raó.
Sentir-se part d'un grup. Autoestima.
Aprèndre dels altres.
Sentir que tots sóm importants.
La pèrdua d'un membre no és indiferent.
Donar importància als moments.
La mort. Lligar la classe a la vida. El món no és un espai apart.
Implicar-se en els altres.
Deshinibició. Els sentiments no fan por.
Crear lligams.
Donar forma als sentiments.
Aprèndre a ser feliç siguent feliç.

Penso que mestres com aquest haurien de ser presents a totes les escoles. Crec que creixent així aprendriem a ser millors persones alhora que més feliços amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.
Molt d'acord.

Laura Tort Romero