MEMÒRIES BUIDES

L'altre dia, tot mirant antigues llibretes i escrits que tenia guardats vaig trobar-ne un d'especial. Vaig escriure'l deu fer ja uns 3 anys, un dia que estava inspirada i, tot s'ha de dir, tenia febre. Crec que va ser la meva primera d'introspecció sense saber-ho. Vaig deixar anar la ment i vaig escriure una bestiesa rera l'altre tal i com em veien al cap. Tot i així m'agrada el resultat i voldria compartir-lo amb vosaltres malgrat que potser no te massa a veure amb la psicologia, o potser si?

Aquí ho deixo...

MEMORIES BUIDES
Què em passa? On soc?perquè ric?no ho se… moviment, velositat…perquè estic a terra? Fred i calor, somriure trist, amic invisible, por o ràbia?¿perquè? sensacions, el cap em bull i els ulls em pesen. Què em passa?on soc?perquè ric?voltes, voltes, voltes… inseguretat. Fall, fell fallen. Dolor, humitat o humilitat? Foscor clara i aigua seca. Mosques o mosquits? Què més dona…insectes. Parlo sola? Que em passa?on soc?perquè ric? Estúpid, irònic, perquè? No ho se…bon voiage i mas vale pajaro en mano que ciento volando. Què dius? Jo no dic res. Qui es jo? Jo sÓc tu. Així tu ets jo. Paranoia. D’on vens? D’allà. Tímid parlador, fred que crema, llavis que ploren, dents que criden: help! Help?I need some body, help! Els escarabats. Volen? Sí, al capvespre. Ja i tornes, o hi torno. Gent, multitud de gent…sola. Perquè? Què em passa?on soc?perquè ric? Paranoia.

Laura Tort Romero